Verge, llibertat, la teva absència va omplir el cel,
clarinet orfe, cor de nen gran.
Quan els teus peus, anant per mil rierols
marxaren lluny: l’escenari es queda sòl.
Travessant boscos insospitats,
allà trobares el teu final.
I et vas endur
totes aquestes cançons
que guardaràs dins la closca d’un cargol
Que siguen cantades amb felicitat
el dia en que els homes siguen germans!
Que mentrestant
guerres assolen el món,
la por, la fam, seran on tu ja no estàs
Ben lluny de injustícies i vanitats
amb els ulls tristos t’ho miraràs.
Amb un gran enyor.
Amb un cert dolor
