A l’hostal de la Peira, olà
Dames hi van anar
Ja truquen a la porta, olà
Ja en responen: -qui hi ha?- olà.
Som unes pobres dames
Si ens voleu allotjat.
Obre’ls la porta mossa
I deixa-les entrar.
Demanen una cambra
Per poder-s’hi tancar
La mossa se les mira
No li van agradar.
Quan foren a la cambra
Es varen despullar
Porten calceta curta
Pistoles als costats
Aneu al llit mestressa
Que a nit jo vull vetllar
Que avui, si no m’enganyo
Ens tenen que robar
Quan son les deu tocades
El lladres van baixar
En arribar a la cuina
La mossa van trobar
Ja l’una en deia a l’altre
-Ben dormideta està
Un braç de criatura
Al foc en van tirar.
Ja en surten al defora
I es posen a xiular
La mossa n’es traïdora
La porta els va tancar.
Obra la porta, mossa
Cent escuts te en vull dar
-Ni per cent ni cinquanta
la porta s’obrirà
-Aquell braç de criatura
si ens el volguessis dar
-Dóna-me’l per la porta
per aquest forat que hi ha
-Treu la mà per la porta
que el braç et vull donar
Pensant-se que li dava
E seu li va tallar
Hostaler de la Peira
Te’n pots ben recordar
A la teva criada
B’e la pots estimar.
A la teva criada
B’e la pots estimar
Que t’ha salvat la vida
I l’hostal de robar
Dels tres fills que tu tens
Li pots donar a triar
Si el petit no li agrada
L’hereu li pots donar.