L’horitzó per destí

L’horitzó per destí. Vols estrènyer el teu pols; sentir les mans abraçant-ho tot. L’infinit baix el teu control: no perdre l’instant. No goses respirar per tal que no s’esfumi: com la arena que cau, amb cada volta que et fa donar, l’eterna caiguda en espiral. De banda a banda, cop rere cop: un sabor agre que et puja pel cos. Un darrer esforç fins a que sentis que ja no t’aguanta el cor. Perseguint un món que es va esvaint entre passes fermes i malsons eteris que sempre van una passa per davant esborrant assoliments, alimentant el teu fracàs etern. Perds l’alè per molt que omplis els teus pulmons d’ànsia i perseverança, veus com fuig tot: amb les puntes dels teus dits s