Massa temps servils, domesticats
Pregant per les engrunes
Que hem pagat cent cops el preu dels vençuts
Prudents i cauts per no fer enfadar
Com ha pogut passar
Que hi teníem, dins les venes?
Però el foc encara estava encès
Sota les cendres fredes
I la por dels avis l’hem oblidat
Perduda entre la boira del temps
No ens tornarà a passar
Ara els tambors són nostres
Desplegats com un tapís de flors
Tocant el precipici
Pels carrers, turons i antics corriols
Seguíem la mateixa cançó
La força de la raó
Reneix a cada plaça
Ara us mirem als ulls
Els tambors són nostres
És l’hora que esperàvem
Ja no cal amagar-se
