L’homenot també fou un xiquet
i de nom li deien Joan.
Pels carrers de Sueca corria, jugava saltava i berenava.
Pels carrers plorava i aprenia…
Pels carrers creixia i estimava.
L’homenot també fou un al·lot
i de nom li deien Joan.
Estimava els amics, la vida i el món que coneixia.
Un món amable de rialles, carros, haques
ocells, olors, gent…
(gent que treballava, que raonava)
L’homenot també fou un noi
i de nom li deien Joan.
Escriure era el que més volia però, en la llengua que calia.
I mentre escrivia ens contava, la seva i la nostra petita vida,
i d’on venia…
(mentre corrien jugaven, saltaven i berenaven,)
