L’home en el laberint

Encadenats al tàrtar,
l’inframón, el càstig atrapats al laberint
Rius de foc i el barquer
Vetllen el càstig a perpetuïtat
Perniciosa es la carta per escapar de l’escaquer
Enfrontat al minotaure cap drecera per on escapar
Atrapats…
Entre murs
L’home en el laberint
El granit, que doblega
La voluntat de qualsevol esperança
Confinats i obligats
A jugar per devorar-nos entre iguals
No està en mans, de l’Ósserp
Enderrocar els murs de la ment
Es un viatge al més profund
De la negror que s’allotja dins hom
El vuit emmaranyat d’impressions
Que atenuen la claror de la raó
Difícil és alçar el cap
Entre el granit
Conviure entre iguals
Una existència intranscendent