A dins tots estan parlant de l’homenatjat,
Un trencaclosques començat.
Un grapat d’esnobs i algun bocamoll
Van prenent xampany fent soroll.
I jo em sento com un ratolí
A les portes d’una dissecció,
Aquest vi és el cloroform.
A dins tots van repetint que sóc especial,
Un autor poc comercial
Que aconsegueix molt hàbilment
Tornar en paraules pensaments,
Sóc retorçat, que vaig més enllà,
Un observador de lo quotidià,
Sempre un pas avançat.
I si els fos possible ficar-se al meu cap,
Ser jo només un instant,
Veurien les pors i el dubte més fosc,
Tot allò que solc amagar.
També hi ha el profit de ser qui sóc,
Prestatges amb el meu cognom,
I tocant un cul, i trencant un cor,
Simulacres de l’amor,
Afers efímers que fa temps
Em semblaven buits com un forat,
I avui són el meu pa.
No sé anar més lluny, visc molts pisos damunt
D’aquell on només existiu
Potser tot s’ho val, és molt tard, m’és igual,
El temps és tan relatiu.
