I soc mós i sóc carícia
i sóc tendresa i sóc bastó.
Sóc el que sóc, sóc Ovidi Montllor.
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l’esperit
Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar
Sou la llum que guia en l’obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
I agafem l’herència que ens vàreu deixar
Som la força que fa que hagi hagi una força
som junts desafiant les prohibicions
i a la trinxera
som els que no ens vam quedar a casa a veure què
som de preguntar-ho directament
som entre els marges
desobeint l’absurd
som defensats per dones pobres de llengua menystinguda
i som a l’últim moment salvats per elles
i sobrevivim
som els que no ens quedarem a casa a veure què
som més de cinc contradiccions
i sense dogma
El nosaltres
som els que ho volem tot
els que ho somiem tot
els que ho podrem tot
Som la flor que naix de la llavor que vàreu sembrar
Sou la llum que guia en l’obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
I agafem l’herència que ens vàreu deixar
Som el coratge de la gent, l’1 d’octubre som
