El papà era regidor del Consistori
però la llauna pel setembre li van dá.
I aquell cop d’Estat que ha dut tan rebombori,
va sé un cop que molt baldat el va deixar.
I ara a casa quants desastres!
S’ha girat tot del revés,
doncs els ànecs i els pollastres
han vola per sempre més!
Només hi entren arengades
o l’insípid bacallà
amb patates ofegades
i ofegats estem tots ja!
Com més anem més poc valem,
per això els de casa ens empenyem.
I em diu la gent impertinent:
Al seu papà el van escombrar
de l’anterior Ajuntament, pobre senyor!
És un ex, és un ex regidor!
Ans anàvem en un auto cada dia
de la Casa Gran i en fèiem molt abús
ara en canvi hem d’agafar sempre el tramvia,
en tot cas si anem amb auto és autobús.
Al Liceu hi anàvem gratis,
lo mateix que a tot arreu,
boi sentint les actuals “Pattis”
des del “pati” del Liceu.
Ara sols sentim quan canta
el sereno del carré
o que canta les quaranta
fent el “tutti” un dispesé.
Com més anem…
Pel febrer quan va fer aquella gran nevada
jo d’istiu anava encara amb un tricot,
per la falta de diners i que glaçada!
Feta estava un granitzat amb canya i tot!
Jo que em veia ja casada
i amb un nen rós com un sol!
Si viuria refiada
que fins vaig comprar el breçol!
Pró al seu jurament faltant-me el promès m’ha abandonat
des del cop d’Estat, deixant-me
en d’allò més mal estat…
Com més anem…
