Com una flor al desert, vaig néixer prop de la mar
oh ets d’aquí sense voler, de tu em vaig enamorar.
Tens les aigües blau marí, una platja blanca i gran
fins i tot hi ha un bon dofí, a les Medes aigua avall
Set una gavina, de les que viuen aquí
jo voldria tornar-me, gavina, gavina,
per veure’t de dia i nit.
Al cap-vespre fa goig de mirar-les
el seu cel sobre-volar
mentre creuen i diuen paraules
Pot ser cantar, pot ser cantar.
De les illes tothom diu, que són tan originals
rodejades a l’estiu, a l’hivern per contemplar
Les flameja un sol naixent, les corona un núvol ras
quan la lluna va creixent, les plateja pel davant
Set una gavina, de les que viuen aquí
jo voldria tornar-me, gavina, gavina,
per veure’t de dia i nit.
De dia i nit, L’Estartit!!!!
