A l’estació de França
hi ha de tot
hi ha de gent amable i maca
i la que no.
Els bojos i la pasma
i els rodamons,
les nenes alemanyes
i els treballadors.
Junts formen la maranya
que omple la nit de parles estranyes,
junts formen la maranya,
xivarri a crits
omplint la nit.
I a dins el bar
el llum es fon
entre el ventilador.
I el carrer és ple
de llums de colors
que m’envolten,
i tot darrera
tirat a la vorera
estic ben tou.
I tot darrera
tirat a la vorera
em trobo sol…
… estic ben mort.
