Podem canviar-ho tot.
Les paraules seran el refugi contra els vostres projectils d’odi;
però l’acció és la base del canvi, la única constant.
Per cada crit de ràbia que se m’escapa,
per cada gota de dolor que em regalima;
l’espurna serà fogata.
Sense ídols ni màrtirs, serem els nostres propis pigalls
vivint aquella utopia que portem dins.
Per cada crit de ràbia que se m’escapa,
per cada gota de dolor que em regalima;
l’espurna serà fogata.
Recordem la història oblidada. Aprenem del passat,
el pròleg de la nostra pròpia aventura;
la que escrivim cada dia de forma anònima,
sense reis ni princeses, ni castells encantats.
