Talla l’aire amb les ales escampades
i fa un cabdell de núvols pel cel blau,
i fa un revol pel cel volant suau,
i un remolí de plomes pentinades.
La garbinada tèbia, les vesprades,
l’aixeca com si fora de paper,
i amb les ales esteses, desplegades,
passa els núvols volant un esparver.
Esparver d’ales fines jo vull ser
i fer cabdells de núvols de cotó
i d’allà dalt del cel més clar i seré,
mirar la terar roja i la verdor
dels cingles i barrancs del meu racó,
volant com l’esparver.
