La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era: Qui és?
La resposta era: Déu.
La consigna era: Pàtria.
La resposta era: aixecar el braç.
La classe era a les nou.
El mestre era a les deu.
El vàter era al fons.
La merda era a l’entrada.
Els amics érem tots.
Els enemics érem tots.
Els diplomes eren grocs.
Els diplomats eren verds.
El Crist era de fusta.
Els cristians de cartó.
Els pupitres eren bruts.
Els que sèiem érem pobres.
La regla era per la mà.
La mà era per tancar-la.
El càstig era sever.
El castigat era por.
La missa era molt seria.
Els assistents no ho sabíem
el capellà era vell.
Els nens tampoc no ho sabíem
Els corredors eren llargs.
Els que corrien fugien.
El rellotge era bonic.
Les hores eren llargues.
L’ensenyança era com era.
Els ensenyats el què som.
Ni més ni menys que el què som.
Mestres, Crist i capellà,
Pupitres, companys i llibres,
merda, infància, fe i tendresa,
el temps, la por i l’estima:
Tot perdut per sempre.
El resultat era un,
la jugada era perfecta.
El resultat era un,
la jugada és perfecta.
El resultat era un,
la jugada ha estat perfecta.
