Boques que emboquen tot el plaer que s’aboca
dins una nit al teu llit, volten el teu esperit.
Fresca rosada quan t’acaricia la cara
aquell tros de cel beneït, la mort de l’home ensopit.
Els ulls et brillen, sense ànima t’endinses al bosc,
la seva olor et serveix de poc.
Llengua afilada, com poques vegades.
Entre tu i jo, l’aigua clara lluny de nosaltres i bevent pols,
se’ns ha follat l’amor.
Miratges evadits en l’ara, relatiu a tots els altres.
Som així, tant clars com vols.
Engegar-nos a la merda amb sabates i tot
potser seria una bona opció.
Però un moment, no corris, no:
et podem ser de molt favor.
Els àngels de cel et canviaran el lloc.
Asseu-te aquí al costat, pots estar ben arrapada,
tocar-me la cuixa, esgarrapar-me la mirada;
mirar-me fixament als ulls i xuclar-me l’ànima.
Aquesta nit estàs tan guapa…
Entesos, acosta’t, et podria veure a les fosques:
els meus ulls són fanals, els teus finestres d’on veure el teu
mar del txi, bestia noble d’esperit;
tan nodrida i tanta fam, tan a prop i tan distant.
Dins la cova es respira aire dens que m’envolta i em mira.
Il·lustracions de tota una vida
i frares, l’infern és la canya esquerdada
que m’ha curat tantes vegades.
Fades del record, cor…
No hi ha res més bonic
que sentir-te pecador de mena
dins el seu llit;
ser un amb el seu esperit.
Infinits brots d’imaginació,
la llum tènue, el foc que aflora i fent volar coloms.
Som així, tant clars com vols.
Engegar-nos a la merda amb sabates i tot
potser seria una bona opció.
Però un moment, no corris, no:
et podem ser de molt favor.
Els àngels de cel et canviaran el lloc.
