La nit encara és compacta;
brillen inquiets els estrels;
per una clara ratlleta
es romp el mantell del cel.
El gall s’espolsa les ales
i el “bon dia” ens crida ferm.
Es belluguen unes ombres
vers el replà del sequer
i el primer cigar encenen
amb l’encenall del fornet.
Mentre, el coure va escalfant-se
tot voltat de moscatell,
ple de verge dolçor fina
que immola al lleixiu ardent.
Els canyissos fan dibuixos
en l’encenor del sequer.
Poc a poc la pansa es daura
i ara el suc és sucre i mel.
