Rebombori, xalera,
escolto des d’aquell fanal.
Del bar surt gent a la plaça.
Hòstia, guaita quin percal!
La veïna surt de casa,
els hi fot un bon missal.
Doncs perquè no m’avisàveu!
Tinc la sal
Les nits a la plaça!
Cada nit, cada vesprada.
Les nits a la plaça!
A partir de s’horabaixa.
Les nits a la plaça!
Porrons amb vi de taula.
Les nits a la plaça!
Ratafia de butxaca.
Sec a la seva terrassa,
les cases paren de sopar,
sona música entre taules,
i s’animen els debats.
I arriba la sobretaula.
La mestressa vol xerrar,
l’alegria hi encomana
tot cantant:
Les nits a la plaça!
Cada nit, cada vesprada.
Les nits a la plaça!
A partir de s’horabaixa.
Les nits a la plaça!
Porrons amb vi de taula.
Les nits a la plaça!
Ratafia de butxaca.
