Teuladins de la plaça de Santa Eulàlia,
adéu, adéu, adéu.
Me’n vaig i no sé quan podré tornar a l’illa.
He estimat molt una illa;
ella volia ser lliure i no es volia casar,
alegre i graciosa com una palmera.
El moribund us prega, encara amb un fil de veu:
Parleu-me de les illes.
És de debò que Eivissa s’ha casat?
Illes de cap al tard,
com us enyoro! Llimes i taronges…
Volaven les parres.
Menorca: la bella;
damunt Maó, la lluna.
I el sol dorm a Ciutadella.
Ahir vaig somniar
que em naixia una illa.
Uns homes la trossejaven.
Ai, Dragonera petita!
