Era alegre com un rossinyol
la meva xicota la Consol.
De pares subdesenvolupats
treballava a can Fabra i Coats.
Cada dia l’anava a esperar
portant violetes a la mà.

Per millorar la situació
vaig dir la dècima a la Rosó:
mecanògrafa d’un gran despatx,
em va dur d’abril fins a maig.
Cada dia l’anava a esperar
amb margarides a la mà.

Amb la Pilar vaig pujar de nivell:
secretària d’un home de llei
que sols volia un enamorat
per poder engelosir l’advocat.
Cada dia l’anava a esperar
amb un pom de clavells a la mà.

Mols més amunt em va portar l’Agnès,
que estudiava l’anglès i res més.
A tota hora volia sortir
perquè el treball no creia prou fi.
Cada dia l’anava a esperar
amb un ram de roses a la mà.

I amb el Mercedes de la Memèn
culminà el meu procés ascendent
entre còctels, whiskies, xampany,
el meu estómac no durà un any.
Cada dia l’anava a esperar
amb una gran orquídia a la mà.

Per quan em mori tinc encarregat
un ram de flors per l’eternitat.
A una santa m’encomanaré
perquè m’ajudi a passar-m’ho bé.
Cada dia l’aniré a esperar
amb el meu ram de flors a la mà.
Cada dia l’aniré a esperar
si és que a l’infern deixen passejar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /