Oh, constructor de la meravella,
de les nobles catedrals,
que vas crear amb fragments d’estrella
els vitralls monumentals.
Flames vives,
les ogives
que miren el cel lluent.
Enfilades,
les arcades,
guardant el pas de la gent.
Tens els joglars al costat
cantant la trista elegia
les pedres han inspirat
aquest cant que et fa de guia.
Sense els cants dels trobadors
no tindríem catedrals…
De les criptes medievals
puja encara el cant gloriós.
Tu, que jugaves amb les estrelles,
oh, constructor d’ideals…
Si poguéssim fer meravelles
com les teves catedrals.
Moltes roses
són descloses
enmig dels vitralls brillants.
Les tindríem,
venceríem,
esforçant els nostres cants.
Perquè, mal que hagin marxat
el poeta i el versaire
tot ens serà retornat
si drecem el cap enlaire…
sense el cant dels trobadors…
