Sóc a dins d’un submarí
he trobat un racó per mi
crec que serà el meu preferit
No hi ha cap tros d’acer
no deixem rastre pels esquers
és fet de vidre
i, per fi, tot el que veig va al ralentí
Tinc una dutxa d’aire
amb tramuntana força 6
que desintegra a la raó
Llenya per l’hivern i la tardor
perquè aquí lentes corrents
també canvien els colors
Ningú
no sap que sóc aquí
no vull sortir mai més
oblideu-vos de mi
No vull
saber com passa el temps
no vull tornar a sentir
com passa el temps amb mi
Les vides que guarda la súper 8
les cintes gravades amb els nostres crits
les úniques coses que sí que vull amb mi
I així, fluctuem dins l’infinit
i ben al fons del mar
hi tinc segrestada la nit
Ningú
no sap que sóc aquí
no vull sortir mai més
oblideu-vos de mi
No vull
saber com passa el temps
no vull tornar a sentir
com passa el temps amb mi
Tinc por
de no saber seguir
tinc por
perquè tu no has baixat amb mi
