rodó melic
formós pessic
de llevadora
al ventre llis
clotet castís
que el sol enyora
té la virtut
de ser menut
i no fer nosa
com adjectiu
decoratiu
no hi ha altre cosa
ja és el que té
tot el paper
al moment de néixer
un es fa gran
i ell sempre infant
es nega a créixer
la gravetat
li ha confiat
tot l’equilibri
del cos humà
que sempre està
en desequilibri
porteu-lo net
és el braç dret
la consciència
si el porteu brut
serà el taüt
de la innocència
rodó melic
el millor amic
meu i dels altres
fins cap al cel
sempre fidel
vindrà amb nosaltres
