Que tot l’enyor de mon finat amor
sigui només un pensament d’enyor.
Com la pluja d’abril, dolça música,
que més llangors em gronxin una mica.
Que el meu remordiment
tingui ombres gentils d’encantament.
Sigui mon dol com una boira minsa
que un cant d’ocell l’esquinça,
i que les meves ganes de morir
s’endugui el vent de mon primer sospir.
