Jo me’n só enamorada
d’un fadrí traginer
i tinc manat del pare
que no li digui res.

En surto a la finestra
per veure el vent d’on ve
i en veig venir dos matxos
i en Ramonet també.

Filla, la meva filla,
això no t’està bé,
ja saps que n’ets privada
de veure el traginer.
Ai pare, lo meu pare,
això no ho podré fer.

Filla, la meva filla
cent lliures te’n daré
Ni per cent ni cinquanta
jo mai el deixaré.

Filla, la meva filla,
dos-centes te’n daré.
Ai pare, el meu pare,
tampoc el deixaré.

Filla, la meva filla,
tres-centes te’n daré
Ai pare, el meu pare,
així sí que ho faré.

Me n’iré a Barcelona
a servir un cavaller,
si el servir no m’agrada
marinera em faré
i quan seré embarcada
carta us enviaré.
A la vila de Cadis
jo desembarcaré.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /