Fins que l’ampolla no és buïda
no me destac i no la deix de sola!
Si no hi fossi el vi que me consola
cosa fossi estada aqueixa vida?
Que digui mal aquell que me’l vol diure
que el vi mos fa les anques de recuita
i que el cervell de l’home en terra gita
totes collonades que fan riure.
Hi és qui beu per dimenticar
hi és qui beu per gran desplaier;
jo, envetxe, bec per m’embriagar
lo vi, és ver, a mi m’agrada un bé!
lo vi, és ver, a mi m’agrada un bé!
