Vull viure a càmera lenta
en un cel clínic i esterilitzat.
Lauren Bacall és la més atractiva,
és l´únic ídol que podem acceptar.
Vull meditar com mediten els monjos,
robar carteres en el Parnàs.
Dies de joia. Oe!…
Lauren Bacall és un país que imagino
al nord de l´Índia i a l´oest del Nepal.
Cims del Magrib, te de menta i maria;
nimfes descalces als supermercats.
Allà a on hi ha un peu també hi ha una galleda
i tard o d´hora s´hi sucarà.
A la tornada diem: «dies de joia»;
només ho diem perquè sona bé.
Dies de joia. Oe!…
Música que és alhora gitana i paia. Oe!
Al cel fonètic hi tenim un lloc.
Música inútil reina del meu cor.
Lauren Bacall és la més atractiva,
és l´únic ídol que podem acceptar.
No ens besem fins que no sigui de dia;
la música és un fi, no és un mitjà.
Dies de joia. Oe!…
Música que és alhora gitana i paia. Oe!
Dies de joia. Oe!…
Música per projectar els esperits enlaire. Oe!