Laura

Laura, ulls que em miren des d’un retrat.
Laura, un enigma callat.
Per tot, per tot com una ombra hi ha
I mai ningú sabrà, on és.
Qui va ser Laura ?.
Un somriure o un bé un plor. Qui sap !
Laura, digue’m la veritat.
Jo vull, jo vull preguntar i no en sé.
Qui era Laura ?
Potser un somni i res més.