Entre dos rellotges
la llengua que he esmentat
nits que cuiden les esquenes d’or
Fem que no sigui tan trist
Els dies coincideixen com arbres alts
Un ull germà i no vius amb ell
Jo sé el teu altre nom
Aquesta és l’arena que tenim
Aquesta és l’arena que tenim
Brillen els voluntaris d’un en un
la forma creada junts
i l’enorme pes, ajaguts
I en partir
una nova llum
quatre ulls blancs
