Me’n vaig ben lluny de l’arbre amb fruits,
me’n vaig ben lluny del món de fum.
Estic cansat de veure el llop amb pell de xai,
i mentides que es fan veritats.
He vist morir els ajusticiats,
clamant pietat, coberts de sang.
I el seu crim ningú no em va saber explicar,
però en els seus ulls hi veia bondat.
Vaig veure foc i vaig cridar,
però el foc brillava com el llamp,
el fum omplia els meus pulmons intoxicats,
l’arbre amb fruits era acariciat.
I ja no crec ni en guerra i pau,
perquè no entenc ni el bé ni el mal.
Però l’arbre amb fruits es va fent cada dia més alt,
i els de baix són trepitjats.