Lana

Duia l’ànima per fora
Innocència malaltissa
Desenganys i despropòsits
De vegades jo voldria
Arrancar-vos l’arrogància
Proclameu-me reina hereva
Regaleu-me la victòria
Recordeu-me tal com era
I una llarga ´alfombra´ d’ossos
Patrimoni de violència
I és que encara que no pugui
Estimar-vos jo voldria
Tant amarga ‘despedida´
Que us serveixi cada dia
Sóc la llàgrima que salta
Sobre de la terra humida