L’AMOR ÉS MAR DESFETA
L’Amor és mar desfeta d’onades i de vents,
que no té port ni riba pels pobres bastiments.
DIGUES, AMIC
Amic, tu que tant estimes
no em diries què és amor?
Amor és mort de qui viu
i vida d’aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.
—Digues, Amic, ¿qui té més gran amor,
aquell qui d’amor viu o aquell qui en mor?
—Aquell que en mor, respon l’Amic lleial,
puix ja no hi pot haver amor més alt.
—És la ditxosa punyida
que mata l’enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l’Amat.
