Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
-L’amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia…
-Hi arribaré, si a Déu plau.
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l’ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se’l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l’amor en Bernadet
i, abans que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l’ha encobert!
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
Ai, ai! que els gegants l’encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l’instant,
omplen aquells camps d’espines,
de ganivets i d’espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l’ombra d’un sol gegant.
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
