L’amor breu i la cascada

Va ser un amor breu i bonic. Va ser una curta melodia. Oh, des del segon dia ja sabia que et perdria. I ara recordo aquell riu gran de fang, d’aigües brollant de la teva cabellera de dona medieval. I jo un pobre home de palla, mig ofegant-me riu avall, tot agafant-me a un tronc surant… Ja sento la cascada, ja sento la cascada… I és que l’amor s’acaba, i és que l’amor s’acaba… I és per això que ens agrada. Va ser un amor breu i bonic, i amb mi el porto cada dia. Oh, des del segon dia ja sabia que et perdria.