L’amo en Xec

L’amo en Xec és l’avi meu
i me’l puc ben estimar,
perquè és un homo de bé
per tothom ben apreciat.

l’amo en Xec de bon matí,
cada dia estava aixecat
i me deia fent un crit:
– Venga jove, a conrear el camp!

L’amo en Xec per Sant Miquel
tretze missatges va llogar,
de tanta feina que hi va g¡haver
els va güidar a rebentar.

Pere, Antoni, Jaume, Andreu,
Bep, Francesc i Damià.
Cristòfol, Joan, Mateu,
Pau Llorenç, Sebastià.

Se sembrava i se collia,
lluitaven sempre amb es blat
i en es lloc se consumia
aquell pa tan apreciat.

Quan en es pont arribava
era un homo divertit,
ell sonava sa guiterra
fins que s’anava as llit.

Quan en es pont arribava
ell solia alçar-se dret
i tot es poble cridava:
Viva, viva l’amo en Xec!!

L’amo en Xec és l’avi meu,
un pagès com n’hi ha,
no tenia tros de terra
ni animal sense cuidar.

L’amo en Xec fumava pota
pensatiu vora es caliu,
i es mosquits feia fugir
assegut as balancí.

Un fumador ha de mester
pipa, canó i broquet,
es tabac i es ganivet,
esca, pedra i es foguer.

Al cel sia l’avi meu,
que feia volar miloques;
no volia menjar rem
per no tirar ses pellofes.

Quan l’amo en Xec es va morir
es pagesos ploraven,
i ses bísties qui bramaven
i deixem-ho estar aixuixí.