L’amic fet de bocins pensats
Observa els àngels amb llum artificial
A qui li assusten els seus ciments?
El dia dels protectors, dels protectors
Encén làmpares, s’extingeix
Aprèn a pactar les costums i ser lo mateix
L’amic que no se’n va fa mal
La nit més mineral, més mineral
De les imatges en sèrie que hi ha
Diria quin ull és el seu
Diria que ara que ja no hi és
A punt de terra, és algú per fi
Està plovent a les fileres en arc
S’ajeu l’herba de costat
I queden cels tancats
Cels queratinitzats
