Habitació i penombra
ja m’adormo on tot és teu
manta tapa flor
sé que no conec
la lleugera empremta
quan un cos es torna igual
de vegades és així.
I no es fa si no es té clar
és clar que diu mentides
quan es cau allà on escau de nit.
Fa remor de fons a dins
fa sentir com nou, però tot s’hi val.
No sé si se sent o si sols es fa
no fos cas que anés apart aquest cop
no sé si decent no se sap on va
però va fent i tot es posa a lloc.
Cada cos desfà
cada cor pretén
cadascú alterna amb d’altra gent
Fa remor de fons a dins
fa sentir com nou, però tot s’hi val.
I no es fa si no es té clar
és clar que diu mentides
quan es cau allà on escau
i no es fa si no n’hi ha prou
prou de mentides
que se’n vagin els actors
prou de dir mentides
prou de dir mentides
prou de dir mentides.