– Ai, mare, el vent em fa l’amor,
em diu paraules de follia,
tinc por de perdre el meu honor…
– Ja tens l’edat que el cor somia
– No és tan sols, mare, un pretendent,
que jo seré l’amant del vent…
– Filla il·lusa, l’amant del vent,
corda’t el vestit, ajup bé la testa.
Mira bé, que qui estima el vent
engendra la tempesta,
engendra la tempesta.
– Ai, mare, el vent sempre em segueix,
m’empeny, m’abraça sense treva,
sovint em besa, em posseeix…
– No temis, no, com pots ser seva?
Un cop d’aire no et darà un fill,
com pots pensar que ets en perill?
– Filla il·lusa, l’amant del vent,
corda’t el vestit, ajup bé la testa.
Mira bé, que qui estima el vent
engendra la tempesta,
engendra la tempesta.
– Ai, mare, el vent ve cada nit,
li deixo la finestra oberta,
no vol dormir sinó al meu llit,
tindré un infant, és cosa certa.
– Filla, jo marxaré corrent,
abans de ser l’àvia del vent…
– Filla il·lusa, l’amant del vent,
corda’t el vestit, ajup bé la testa.
Mira bé, que qui estima el vent
engendra la tempesta,
engendra la tempesta.
– Ai, mare, el fill ja m’ha nascut,
he patit molt, estic cansada…
Ni el goig de bressar-lo he tingut:
Jo ja no el tinc, sóc desgraciada…
Ha fugit, traïdorament,
a cavall del seu pare, el vent…
Els amors meus són com el vent,
els d’ahir, els d’avui i tota la resta…
Si tu em deixes, fill meu, el vent,
seguiré la tempesta,
seguiré la tempesta.
