Has marxat sense dir res,
pols que l’aire avui ha pres,
renaixent en un nou món,
seguint els estels.
S’ha apagat la llum de cop,
mil cristalls cauen del cel,
i flueixes lentament,
seguint els estels.
Com la cara de la lluna,
Que no podré veure mai,
Però sé que hi serà sempre,
Com sé que sempre hi seràs.
El nostre punt de trobada,
Cadascú del seu costat,
Jo la llum i tu la ombra,
Tu eterna i jo mirant.
Les finestres s’han tancat,
fins que el cel torni a ser blau,
un somriure en el record,
un dibuix per no esborrar,
Un adeu que és per sempre,
quan per sempre és un instant,
tots vivim al mateix cercle,
jo més tard tu més aviat.
