Escolteu escolteu una cosa us he de dir
El vaixell salparà demà de bon matí
Els lingots de la reina són el nostre gran botí
Una última batalla i el podrem repartir
No dubteu en matar no tingueu por de morir
Només el mar pot ser el vostre botxí
Mentre quedi encara alguna nau per destruir
la matança i el saqueig seran l’únic camí
Capità, una nau a la vista
A l’oest, per estribor
No la deixeu fugir, no li perdeu la pista
No ens veuran venir i ja serem a bord
Tripulació, anem a l’abordatge
Foc a punt canoners
Que no s’aturin, no, el lladrocini i el pillatge
No farem ostatges ni presoners
No donarem quarter a aquesta escòria
Esmoleu els sabres i els ganivets
Prenem fort el timó i posem rumb a la victòria
Que ressonin els trabucs i els mosquets
Cantarem i beurem, com fa un bon pirata
Les veles al vent, guiaran el camí
Lluitarem sota el cel, contra la mar irada
I només pararem quan tinguem el botí
Tripulació correu a la santabàrbara
Veig les fragates a l’horitzó
Que corri la sang, vull olorar la pólvora
A la meva senyal, foc a discreció
Malgrat ens persegueixin els vaixells de la marina
Els farem esclatar
A bord ningú no tem la forca o la guillotina
Som nascuts per morir al mar
Cantarem i beurem, com fa un bon pirata
Les veles al vent, guiaran el camí
Lluitarem sota el cel, contra la mar irada
I només pararem quan tinguem el botí
Els pirates esperaven ordres del capità, que tot plegant el llargavista, va fer el senyal per preparar l’atac. La nau s’omplia de corredissa mentre els filibusters s’enfilaven a les aranyes i els canoners encenien les metxes. Al cap de pocs minuts a coberta regnava el silenci. La tripulació estava preparada.
La fragata gemegava en rebre les primeres canonades. Però la bandera blanca no es va alçar, i el vaixell pirata va disparar una segona descàrrega, que va perforar les veles enemigues, deixant l’embarcació pràcticament a la deriva.
Tot estava llest per l’abordatge.
Els mosquets van obrir foc i els pirates van assaltar la coberta. Els mariners van amagar-se a les bodegues, cap d’ells pensava jugar-se la vida per tan poc. No va ser el cas del capità i un grapat d’oficials que es van llençar inútilment a l’atac com abelles defensant el rusc de les urpes d’un os llaminer. Van ser assassinats sense miraments.
Els pirates van agafar els lingots i van marxar triomfants.
Com cargols amb les primeres gotes d’aigua, els mariners que quedaven van sortir a coberta i es van trobar amb una nau sense timó, les veles cremades i barrils de pólvora per tot arreu. De sobte, van sentir una canonada acompanyada d’una cridòria de celebració: els pirates estaven practicant punteria.
El caos es desfermà a coberta: la tripulació abandonava el vaixell a l’encontre de les aigües del Carib o intentava llençar-se a un dels pocs bots que quedaven. Una canonada va encendre els barrils i l’explosió va reduir la nau a poc més que engrunes.
Cantarem i beurem, com fa un bon pirata
Les veles al vent, guiaran el camí
Lluitarem sota el cel, contra la mar irada
I només pararem quan tinguem el botí
Cantarem i beurem, com fa un bon pirata
No volem res més que vagar pels set mars
Lluitarem a l’aguait de no rebre estocada
i serem el malson de qui ens barri el pas
