Miro les meves mans retaules de la vida,
hi ha emocions a la vorera del record,
i moltes llàgrimes i rovellades flors.
Miro la terra assedegada,
les ovelles i el pastor de xeremia,
i entre els ametllers d’aquest hivern
l’ombra d’un amor que reivindico.
Miro el meu record refugiat a l’olivera,
en un exili d’humana condició,
miro al carrer enfangat i t’hi veig,
hi ha emocions a la vorera del record.
Miro l’olibassa de la nit,
escolto els gregals de la memòria,
després escric el somni que em transforma.
Hi ha dolor a les mans,
hi ha mans que cerquen,
a l’instant que va fugir,
a l’instant que va fugint.
