La vida no és gens fàcil

No, no, no, no, no,
la vida no és gens fàcil, no.
No, no, no, no, no,
i manco ho és l’amor.

Glosant el teu cos, de dolça pell humida
que em cura les ferides i em fa sentir de nou.

Rues i llençols m’entelen la retina,
servada nit salina amb oratge del nord.

No, no, no, no, no,
la vida no és gens fàcil, no.
…

Temps d’esclat al camp, són molts mesos d’espera,
arrela la primavera que em fa bullir sa sang.

i encén els records de quan per la vorera
no miràvem enrere, excitant la sort.

No, no, no, no, no,
la vida no és gens fàcil, no.
…

Gira un gira-sol, no sap de cap drecera.
Li agafa la cantera, fa el que li diu el cor.

L’estima un poriol que té molta xerrera.
Li fa venir plorera de tambor i de fabiol.

No, no, no, no, no,
la vida no és gens fàcil, no.
…