Obres els ulls i veus que no estaves somiant,
poses els peus a terra i comences a caminar.
T’esperen a la porta, vestits igual que fa vint anys,
el mateix verd de sempre, quasi els olores la sang.

En el temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.

El teu somni per ells ara és massa car,
no te’l podran comprar, i ho hauran de dissimular.
Engegaran la maquinària de l’estat,
recorreràs mig món, llit i tortura, tot pagat.

En el temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.
Si aquesta és la coherència de la nostra vida,
la desobediència segueix sent l’única sortida.

Saps bé que el teu somni ho és perquè sempre ho serà,
i viure amb ell és tan sincer com la tendresa de lluitar.
Però alguna ment malalta sembla que no ho veu tan clar,
instruments del poder, la percussió sobre el teu cap.

En el temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.

Si aquesta és la coherència de la nostra vida,
la desobediència segueix sent l’única sortida.

Potser és cert que el nostre pas és petit i poc ample;
imprescindible no abandonar, és l’essència de la batalla.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /