Plats de tres dies per rentar,
nits d’amanides per sopar.
Hauria de dormir però avui
les hores
poc a poc perforen
aquest llit ple de racons per escalfar.
Matins de març dalt el terrat,
robant la Wi-Fi del veïnat,
omplint el mòbil amb
emoticones
per passar l’estona,
sembla estrany que amb tant de temps
t’enyori tant.
I ara són les dotze i dinou,
i sé que no són
pas hores de despertar-te,
però la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
I ara són les dotze i dinou,
i a fora ara plou
però només volia dir-te
que la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
Sóc al control i se’m fa tard,
crec que ara em volen registrar,
no entenc per què he pitat,
deuen ser les botes,
però aviat tanquen portes
i aquí estic braços en creu i descalçat.
I ara són les dotze i dinou,
i sé que no són
pas hores de despertar-te
però la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
I ara són les dotze i dinou,
i a fora ara plou
però només volia dir-te
que la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
