Surt en equilibri al vespre, travessa la nit en blanc,
a la barra, amb la mirada fixa i el buit al seu voltant.
La vida de l’artista és la vida de l’equilibrista.
Tremola, sua i pensa en no ser ell, en ser un altre,
sap que la mala sort el pot fer caure un vespre.
La vida de l’artista és la vida de l’equilibrista.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /