Va néixer al Palau del Vent
i el primer alè de vida el va convertir en cançó.
La tramuntana va entrar a dintre seu
i totes dues van fer camí,
la veu més clara
i el vent més fort
volaven junts cantant aquesta cançó:
Doneu-li beure que sigui bo,
doneu-li beure que canto jo.
El vi li agrada que sigui bo,
doneu-li beure que canto jo.
Van anar passant els anys
i la vida que es complica se la va endur lluny d’allà,
fins que una nit ell la va anar a buscar
i va trobar-li el cor marcit.
Bufava amb fúria
com si cridés:
la veu del vent, per sempre més, serem tu i jo.
Doneu-li beure que sigui bo,
doneu-li beure que canto jo.
El vi li agrada que sigui bo,
doneu-li beure que canto jo.
