La vall negre és un lloc feixuc
on no hi ha cap rialla
el cor se’ls hi ha fet prim
i els camins de mortalla
La vall negre és un lloc obscur
on l’aire no té vida
el vent bufa calent
i el mar té color de ferida.
Ningú no va saber mai
com va començar
sembla ser que el gran fum
i el gran foc a la vall
van fer llevar-se el sol plorant
I entre la buidor una sola veu una cançó
abans que el sol surti plorant
fem-li un racó
Que avui les nostres valls
encara són verdes i prou grans
que no se’ns morin qualsevol nit
ni qualsevol any.
La vall negre comença avui
els qui no estimen la vida
per les xemeneies que el fum
ens enverinen sens mida
La vall negre és oberta a tots
cada cop és més ampla
poc a poc va corcant el mar,
les muntanyes i els marges.
