La sort ens crida
el futur és buid
però es prepara nit i dia.
El temps s’enfila
per camins obscurs
mentre intenta trobar via.
Sense esglais ni grans avisos
s’estructuren tots els nombres
plena’t d’odi i buida el gerro
cridem junts si és millor fer-ho.
Jocs d’espills, subtils matisos
la traïció de les imatges
s’agenolla davant del clero
creguem junts si és millor fer-ho.
Resa despert mentre pensen per tu
Les hores passen
el present és cuit
una absurda utopia
perpetua la mentida
Tots els mots són imprecisos
quan s’ensorren els llenguatges
l’ordre vetlla en el teu enterro
queda’t mut i toca ferro.
La remor dels insubmisos
s’incorpora contra els marbres
l’infinit a partir del zero
comptem junts sí és millor fer-ho.
Posa el teu cos per davant del discurs
No hi ha passat com tampoc hi ha futur
La sort ens crida
El futur és buit
però es prepara nit i dia.
Sense esglais ni grans avisos
S’estructuren tots els nombres
buida’t d’odi i plena el gerro
cridem junts si és millor fer-ho.
Que la remor dels insubmisos
s’incorpora contra els marbres
demostrem-nos ser més que un zero
cremem junts si és millor fer-ho
