Ja fa hores que t’espero, els carrers s’han apagat
No tinc ni una perdi al celu, em faltes però és massa tard
Sé que tu no tens horaris que vius d’avui a demà
Tu de festa, jo a casa, però això s’ha d’acabar
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no no no
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no
No em diguis nena ni em prenguis el pèl
Vols una sirena per mostrar a la gent
Et faràs l’innocent aquesta nit però no la resta
Al final val més perdre que lluitar sense defensa,
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no no no
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà..
Ja no soc…
Ja no soc…
Ja no soc…
Ja no soc.
Vam poder alçar un castell,
Però era de paper
Massa llàgrimes de pena
I poca força als ciments
Si et falla la paraula
Com confio en tu després
Ja no compto les vegades que has dit no
Però si ho has fet.
Ja no soc la tonta
ja no soc la tonta papà, no no no no
Ja no soc la
Ja no soc la tonta
Ja no soc la tonta papà, no no no no
Sento que ja no t’agrado
Que ho has deixat de sentir
Passes millor rato fora
Que el que jo et puc oferir
Sona a la matinada
I ara ja no sé què dir
Si potser ja en tens un altre
Que t’escalfará el meu llit
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no no no
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no no
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no no no
Ja no soc la tonta papà,
ja no soc la tonta papà, no no…
