Dins del telescopi hi ha una nit,
hi ha desastres i coses més senzilles.
Tinc dues maneres de dormir:
la que et miro i la que tu em mires.
Rere la cortina fa vent
i despulla la Via Làctia.
És tan estranya la seqüència dels fets
que tot encaixa i li dono voltes.
En un sistema tan solar com el meu
jo destil·lo física moderna.
Entre tantes òrbites enyoro veure un cel normal
i pensar que és lluny i és abismal.
Dins del telescopi: poca llum,
minotaures, segles de tempesta.
Tinc la paciència d’un minut i la vista allarga la finestra.
“Penso, ho dibuixo i m’ho crec”,
heus aquí la teoria.
És tan estranya la seqüència dels fets
que tot encaixa i li dono voltes.
En un sistema tan solar com el meu
jo destil·lo física moderna.
Entre tantes òrbites enyoro veure un cel normal
i pensar que és lluny i és abisma
