T’hauria de dir el que vols sentir
hauria de fer el que tothom espera de mi
però de sobte el sol per
fora un gran núvol
i la tarda esclata
com si fos un matí
En aquest intercanvi aparent
les veritats es confonen el covard és valent
i en l’estona que passa
entre que ho veig i ho entenc
va creixent la certesa
que no ens necessitem
però ens tenim
